Xavier
Barcelona , 7 de maig de 2002
Va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera, Jaume Pahissa i Lluís Millet. La seva regular assistència als concerts de l’Orquestra Pau Casals li va provocar un fort impacte, i més quan va poder contemplar en viu a grans figures de la composició com ara Sergei Prokfiev, Béla Bartók o Igor Stravinsky. Si bé va obtenir alguns premis abans de la Guerra Civil, la composició el 1945 de les Cinco canciones negras li van obrir les portes al reconeixement internacional. Aquesta obra, junt a d’altres com el Cuarteto Indiano (1952), van constituir una primera etapa de la seva obra qualificada d’antillista. Posteriorment va avançar cap a camins més personals amb obres com la Desintegració morfològica de la Chacona de Bach (1962) on va fer servir llenguatges de les avantguardes amb una visió totalment subjectiva. Es va convertir en un dels compositors catalans més interpretats. En paral·lel, va realitzar una important tasca com a crític musical a El matí (1934-1937), Destino (1939-1975) i a La Vanguardia des de 1962.