Enric

Enric Morera Viura

Barcelona , 22 de maig de 1865
Barcelona , 11 de març de 1942

Compositor i Intèrpret

Compositor, director i pedagog. Va començar la formació de manera autodidacta a l’Argentina i de tornada a Barcelona estudià amb Pedrell, Tolosa i Vidiella, per continuar a Brussel·les amb Philippe Fiévez (1885-1890). El 1890 ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i, acollit pels modernistes, el 1893 va estrenar Dansa dels Gnoms i Introducció a l’Atlàntida a la Societat Catalana de Concerts. El 1895 fundà la Societat Coral Catalunya Nova, renovadora del moviment de Clavé. Va compondre l’òpera La fada (1897) i la música incidental per a L’alegria que passa (1898) de S. Rusiñol. El 1901 organitzà la primera temporada de Teatre Líric Català ajudat per Gay i Granados. Presentà El Comte Arnau (1905) i La Santa Espina (1907) i, el 1906, Emporium i Bruniselda al Liceu. El 1911 fou nomenat sotsdirector de l’Escola Municipal de Música, on va influir compositors com Pahissa i Montsalvatge. Va ser autor d’algunes de les sardanes més interpretades: L’empordà, La sardana de les monges o La Santa Espina. És considerat un compositor essencial del modernisme català.