Jaume

Jaume Pahissa Jo

Jaime

7 d'octubre de 1880
27 d'octubre de 1969

Compositor i Musicòleg

Després de deixar els estudis d’arquitectura, va iniciar els de música al costat del pianista Francesc Laporta i, més tard, estudiant composició amb Enric Morera. La música incidental de La presó de Lleida (1906), amb text d’Adrià Gual, li va obrir les portes dels cercles modernistes. Va estrenar al Gran Teatre del Liceu, La morisca (1919), Marianela (1923) i La princesa Margarida (1928). De la música orquestral, en destaca la Suite intertonal (1926) on va experimentar amb el politonalisme i l’atonalisme. Als anys 1930 va desenvolupar el vessant pedagògic: va esdevenir catedràtic del Conservatori del Liceu, professor de l’Escola Municipal de Música (substituint Morera) i va escriure treballs de pedagogia. L’any 1937 va exiliar-se a Buenos Aires, on va dedicar-se a l’ensenyament, la musicologia i la direcció orquestral. Hi va compondre la Cantata a la tumba de Federico García Lorca, arranjaments de música popular catalana i va presentar al Teatro Colón l’òpera Marianela (1946). Va escriure Los grandes problemas de la música (1945) i la primera biografia de Falla (1947).