Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Institucions
i formacions històriques
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
  • Noms alternatius:
    Orquestra Municipal de Barcelona

    Any de constitució: 1944
    Any de dissolució: Fins l'actualitat
    Història:
    Orquestra simfònica fundada el 1944 per Eduard Toldrà amb el nom d'Orquestra Municipal de Barcelona i sota el patrocini de l'ajuntament de la ciutat amb l'objectiu de difondre la música clàssica i contemporània. És considerat el projecte orquestral amb més pes de la ciutat i de Catalunya. Després del relleu de Toldrà l'any 1962 per part del seu assistent Rafel Ferrer, el 1967 va passar a ser-ne director titular Antoni Ros-Marbà, moment en què va prendre el nom d'Orquestra Ciutat de Barcelona, denominació que va perdurar fins l'any 1994, quan es va canviar per l'actual en el moment de ser declarada orquestra nacional. De 1944 fins a 1999 va tenir la seu al Palau de la Música Catalana, per traslladar-se després a L'Auditori de Barcelona. Al llarg dels seus anys de trajectòria, ha realitzat diversos enregistraments, entre els que destaquen diversos compositors del patrimoni català com ara Robert Gerhard, Isaac Albéniz i Xavier Montsalvatge, a més de realitzar concerts arreu del món. Realitza una temporada estable d'uns 90 concerts anuals amb la participació de solistes i directors destacats del panorama internacional. N'han estat directors titulars Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Eiji Oue, Pablo González i Kazushi Ono.
    Noms propis relacionats:
    Albéniz, Isaac
    Benejam, Lluís
    Blancafort de, Manuel
    Ferrer, Rafael
    Garreta, Enriqueta
    Gerhard, Robert
    Lamote de Grignon, Joan
    Lamote de Grignon, Ricard
    Llecha, Jaume
    Madriguera, Francesca
    Montsalvatge, Xavier
    Tarragó, Gracià
    Toldrà, Eduard
    Trotta, Josep