Maria
Ziburu , 1946
Soprano
El seu debut, amb quinze anys d’edat, amb L’Africaine de Meyerbeer al Teatre Novedades de Barcelona fou el punt de partida d’una important carrera que la portà a ampliar la seva completa formació musical (violí, piano i cant) a Milà on el 1900 debutà al Teatro alla Scala. Actuà als més importants teatres d’òpera d’Europa i al Metropolitan Opera House de Nova York on debutà el 1916 amb Lucia di Lammermoor de Donizetti.
Fou, però, al Teatro Colón de Buenos Aires on obtingué els seus majors èxits cantant tot el repertori per a soprano lleugera. Actuà al Gran Teatre del Liceu, el 1915, amb Lakmé de Delibes i al Palau de la Música Catalana on cantà L’església eterna d’Enric Granados, obra a qui fou dedicada junt a diferents tonadillas. El 1924 abandonà l’escena per dedicar-se exclusivament als recitals. Manuel de Falla la va escollir, el 1930, per a enregistrar les Siete canciones españolas. Fou catedràtica de cant al Teatro Colón.