Vicenç Maria de
Barcelona , 15 d'octubre de 1939
Va realitzar estudis musicals de piano i harmonia amb Martínez Imbert i Millet, continuant-los a partir del 1900 a l'Schola Cantorum de París, on fou alumne de piano i orgue de Vincent d'Indy i Abel Decaux. De retorn a Barcelona el 1907 fou professor d'orgue a l'Orfeó Català i organista a l'església de Pompeia, i col·laborà amb l'orquestra Pau Casals. Així mateix, durant les dècades del 1910 i 1920 va inaugurar diferents orgues eclesiàstics. També va dedicar bona part del temps als escrits de crítica i reflexió musical, destacant les col·laboracions amb la Revista Musical Catalana, La Vanguardia, les traduccions al Diccionario de la música ilustrado i les notes als programes de mà de l'Associació de Música de Cambra. Com a compositor va escriure principalment música vocal de caràcter religiós o popular. Cal destacar la seva participació en l'estrena catalana de la Passió segons Sant Mateu de Bach amb l'Orfeó Català i de la Missa Solemnis de Beethoven amb l'Orquestra Pau Casals.