Montserrat
Buenos Aires , 1995
Compositora i pedagoga
D’infant, va anar a l’Argentina amb la seva família. A Buenos Aires estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano) i composició amb Constatino Gaito. El 1919 obtingué el primer premi de composició de l’Orfeó Català de Buenos Aires amb l’obra Raïms i espigues. Tornà a Barcelona el 1929, on l’Orquestra Pau Casals li estrenà Danza india i Poemas de Cuyo, obres pentatonals d’evocació incaica. Amplià la seva formació amb Joan Llongueres, Joan Massià i Blanca Selva. El 1940 abandonà Catalunya per instal·lar-se a Buenos Aires on treballà intensament la pedagogia com a professora de l’Escuela Normal nº1, i prosseguí la seva formació compositiva amb Carlos Vega. A partir de la dècada dels cinquanta va abandonar el llenguatge del nacionalisme musical i de les músiques orals per explorar el dodecatonisme.