Joan
Barcelona , 11 de juny de 1969
Violinista, pedagog i compositor. Va iniciar els estudis de piano amb la mare i continuà amb els de violí amb Pérez Aguirre. El 1902 va iniciar estudis al Conservatori de Brussel·les amb A. Marchot, on el 1906 guanyà el premi Van Hal. Aquell any va tornar a Barcelona, on començà les actuacions de solista al davant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigida per Lamote de Grignon. Va formar un quartet de corda (amb Quer, Garangou i Cassadó), un trio de corda (amb Garganta i Ricart i Matas) i un duet amb l’organista Albert Schweitzer. En diverses gires per Europa interpretà obres que li oferiren Roussel, Ravel i D'Indy. Col·laborà amb l’Orfeó Català en els concerts sacres (1915) i en els Festivals Bach (1917). Des de 1924 actuà amb la pianista Blanche Selva i amb Maria Carbonell, amb qui es va casar i amb qui va fundar l’Associació Joan Massià de concerts. Va destacar com a professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, formant violinistes com Xavier Turull i Gonçal Comellas. Va compondre cançons, música de cambra i per a piano amb una marcada influència impressionista.