Josep
Barcelona , 1891
Clarinetista i compositor
Va ser aprenent de sastre i rebé formació en flautí, clarinet i fagot de Josep Puig i harmonia de Francesc Arbós des de que tenia deu anys, moment en el qual també formava part de la banda del regiment d'artilleria. A la dècada de 1820 va relacionar-se amb músics del Teatre de la Santa Creu i a la de 1830 va ser músic d'orquestres-cobles amb Ignasi Ayné i Jaume Planas, tornant després a ser músic militar. Durant la dècada del 1840 exercí de professor i primer clarinet de l'orquestra del Liceu, i va ser cap a l'anomenada «Copla de los gallinaires». Entre 1852 i 1856, va ser músic major militar a Navarra, per instal·lar-se de nou a Barcelona com a clarinetista del Teatre del Liceu i director de diverses bandes civils, a més de muntar una botiga de música i de participar en congressos musicals representant la ciutat. Segons va narrar a les seves memòries, va compondre més de dos mil ballables, dels quals només se n'han localitzat un centenar. La seva fita més notable va ser l'estrena del ballet La Rondeña en la funció inaugural del Teatre del Liceu (1848).