Joaquim
Barcelona , 1 de setembre de 1957
Compositor
Va iniciar els estudis musicals amb el seu pare, Josep Serra, i la seva tia Àngela Corominas, per després traslladar-se a Barcelona, on va estudiar a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet i Enric Morera. També va estudiar violí amb Eduard Toldrà, de qui va rebre una forta influència estètica. Va començar component sobretot cançons i sardanes, i el 1926 va guanyar el premi V Concurs Musical Concepció Rabell pel seu Trio per a piano (1926). El 1931 va presentar Variacions per a orquestra i piano, i el 1936 l’obra dramàtico-lírica Tempesta esvaïda, estrenada en plena guerra. Des de 1933 va ser pianista a Ràdio Associació de Catalunya, on va ser nomenat director musical. Represaliat després de la guerra, el 1945 va ser nomenat director musical de l’Esbart Verdaguer on va compondre i arranjar músiques per a ser coreografiades, com La presó de Lleida. En la dècada de 1950 va ser director de la discoteca de Radio Nacional de España. És de destacar el seu Tractat d’instrumentació per a cobla (1956).