Joaquim
Barcelona , 25 de maig de 1926
Compositor i pianista
Es formà amb Manuel Blanch a l’església de Santa Maria de Mataró i després amb Julià Vilaseca i Bonaventura Frígola a la basílica de la Mercè. Va crear i dirigí de 1900 a 1903 l’Associació Capella Catalana, dedicada a la renovació de la música litúrgica catòlica. El 1907 es traslladà a París per a l’educació musical dels seus fills: formaren un trio ell al piano, Agustí, violí, i Gaspar, violoncel. A l’inici de la primera guerra mundial retornaren a Barcelona, on es dedicà a la composició (música religiosa, música simfònica i d’escena, lieder i sardanes), la pedagogia i la direcció. Estrenà al Gran Teatre del Liceu Lo monjo negre (1920) i de les seves obres simfòniques sobresurt Hispània per a piano i orquestra, premiada a París el 1911.