Jaume
Barcelona , 17 de març de 1877
Compositor i pianista
Va estudiar a Bellpuig i a Balaguer amb Baixel i Francesc Coma, i després va estudiar harmonia, contrapunt i piano a Barcelona amb Andreví i Josep Maria Sirvent. Continuà a París entre el 1864 i el 1866, on va tractar Rossini, Fétis, Carafa, Marmontel i Ketterer. De retorn a Barcelona va fundar amb l’editor Andreu Vidal i Llimona la revista "La España musical", on va publicar assajos i crítiques. Destaca el seu debat amb Joan Baptista Pujol sobre l’afinació del piano. També s’instruí en matèries d’Humanitats i Teologia. En composició va cultivar quasi tots els gèneres. Hi sobresurten les peces per a piano, especialment "Tres Elegías”, que li feren obtenir el 1875 el premi del Certamen de València. Va compondre una antífona encarregada per commemorar el 25è aniversari de la coronació de Pius IX (1871). Fou un reconegut pianista, teòric i docent, essent deixeble seu Enric Ferrer Rodrigo. El dia de la seva prematura mort fou nomenat acadèmic de Belles Arts de San Fernando.