Francesc
Barcelona , 23 de novembre de 1853
Descendent d'una família d'origen italià, es va formar a la Seu d'Urgell i posteriorment a Barcelona amb l'organista Joan Quintana i el compositor Francesc Queralt. Entre les dècades de 1800 i 1830 fou el mestre de capella de l'església de Tafalla, a les catedrals de Sogorb, València, Sevilla, i a l'església de Santa Maria del Mar (Barcelona). El 1830 va obtenir el mateix càrrec a la Capella Reial de Madrid, disputant les oposicions a Eslava, Carnicer, A. Ibáñez i I. Soriano. A causa de la guerra carlista entre 1836 i 1848 es va traslladar a França, on fou mestre de capella a Bordeus i organista a París. De retorn a Barcelona i fins la seva mort exercí el magisteri a la basílica de la Mercè. La seva obra compositiva és molt extensa i resta força arreu dels arxius de les ciutats on va exercir professionalment, a excepció de vint-i-dues peces impreses a París. La producció és tota pràcticament de tipus litúrgic i religiós, incloent-hi dos oratoris. Va escriure també un tractat d'harmonia publicat a París (1848) i després traduït a Barcelona.
Biblioteca Nacional de España