Ernest
Barcelona , 1972
Pedagog, compositor i pianista.
Estudià amb Alexandre Ribó, Josep Barberà i Enric Morera. Va ser sotsdirector de l’Orfeó Gracienc de 1917 a 1922, cofundador de la fundació de l’Associació Íntima de Concerts el 1920 i de la Revista Catalana de Música amb Agustí Grau i Josep Mª Pagès el 1923. Després s’establí a Santiago de Cuba, on creà l'Orfeó Catalunya, el Conservatori Cervera i l'Orquestra Simfònica el 1930. L’any 1931 va tornar a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament musical al Conservatori del Liceu i a l’Institut-Escola de la Generalitat. A partir del 1945 fou director de l’Orfeó Gervasienc i, de 1949 a 1965, director de la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona. Va escriure música coral, per a piano i per a cobla. Pertanyen al seu catàleg les sardanes Agredolça i La nit, ambdues estrenades el 1921, la cantata infantil En pere sense por de 1972 i les harmonitzacions de les peces tradicionals Nit de vetlla, Fum, fum, fum i El noi de la mare. Fou professor dels compositors Francesc Taverna-Bech i Josep Cercós, i pare del violoncel·lista Marçal Cervera i Millet.