Gran Teatre del Liceu

Va ser inaugurat el 1847 arrel d’un encàrrec del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona als arquitectes Miquel Garriga Roca i Josep Oriol Mestres, pagat per famílies benestants que en van fer un espai de trobada de la burgesia. Ha estat el principal teatre de la ciutat pel que fa a l’òpera, els concerts lírics i el ballet, i una referència internacional de la lírica. Els primers temps va compaginar l’òpera amb sainets, balls i espectacles variats. Un incendi el va destruir el 1861 i va ser reconstruït en un any. El 1893 l'anarquista Santiago Salvador hi va llançar dues bombes. Ha presentat la majoria d’estrenes d’òpera a Catalunya, al segle XIX Verdi, Wagner, Bizet, Taxikovski, Albéniz o Puccini; a principis del XX, Strauss, Morera, Manén i els ballets russos. També concerts de l’Orquestra Pau Casals dirigida per Stravinski, Strauss o Casals. De 1936 a 1939 va ser nacionalitzat amb el nom de Teatre Nacional de Catalunya. De 1939 a 1981 va ser de gestió privada i el 1981 es va transformar en consorci públic de les administracions catalana i espanyola. Després de l'incendi de 1994 va ser reinaugurat el 1999. Schönberg, Berg, Britten, Xostákovitx, Gerhard o Janácek destaquen en les darreres dècades. El Teatre compta amb una orquestra i un cor propis. Hi han actuat les principals veus líriques del país i internacionals, que n’han fet una referència per a l’òpera al sud d’Europa.