Llorenç
Barcelona , 1916
Pianista i pedagog.
Estudià amb el mestre Colell a Vic, on als 11 anys ja feia d’organista d’església. L’any 1874 tornà a Barcelona, on va estudiar piano i harmonia amb Joan Baptista Pujol, Bernat Calvó Puig i Gabriel Balart. Va obtenir el primer premi al Concurs Pujol per a piano de 1878. Un any més tard viatjà a París, on va obtenir una plaça de piano pensionada concedida per un tribunal constituït per Ambroise Thomas, Georges Mathias, Élie-Miriam Delaborde i Antoine François Marmontel.
Va estudiar dos anys al Conservatori de París, però la greu malaltia del seu pare precipità el retorn a Barcelona, on decidí iniciar, a partir de 1881, una tasca pedagògica a la seva acadèmia privada amb alumnes com Carme Bonaplata (la seva futura muller), Carme Matas Aurigema, Santiago Riera, Joan Baptista Estradé i Pere Astort. Com a complement a la seva activitat docent, va crear el Concurs Bau de piano, amb convocatòries anuals.
També cal destacar el seu vessant com a representant artístic de Carme Bonaplata.