Joaquim
Barcelona , 22 d'octubre de 1912
Pianista i compositor
Va ser considerat un dels més grans pianistes del seu temps i un dels màxims representants de l’escola catalana de piano, amb Vidiella, Albéniz, Granados i Viñes. Va estudiar, entre d’altres, amb Joan Baptista Pujol i Robert Goberna, i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Alumne brillant, va estudiar a París amb Charles de Bériot on va obtenir el primer premi del Conservatori de París (1893). A la capital parisenca va iniciar la carrera concertística, a la vegada que va assistir a classes d’harmonia i composició amb Benjamin Godard. En aquests anys va compondre la majoria de la seva obra, situada en l’estètica del pintoresquisme, l’exotisme andalusista i el piano romàntic de saló. El 1903 va guanyar el Premi Diémer del Conservatori de París, fet que li va obrir les portes a una brillant carrera internacional. Es va especialitzar en els grans autors del classicisme i romanticisme alemany, a més del seu amic Saint-Saëns i de Grieg i Debussy. Va ser el pianista preferit d’Albénizi, segons la crítica del moment, la seva versió d'Iberia era insuperable.