Gracià (Gracian)
Mestre de capella i compositor
Amb notícies incertes sobre els seus orígens i formació, sabem que el 1649 era mestre de capella de la Col·legiata de Santa Maria de Daroca (Osca) i quatre anys més tard, el 1653, va succeir a Sebastian Alfonso a la Catedral d'Osca. Un problema econòmic relacionat amb les seves pretensions va fer que el 1657 es traslladés a la Catedral de València per passar a ser el mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Exponent de l'estil policoral, es considera un representant d'aquest, malgrat que el seu estil s'entronca més amb un estil castellà que no pròpiament arrelat a l'anomenada escola catalanovalenciana. Encara, en els nostres dies, s'interpreta el seu motet Mandatum novum a 4 veus durant la celebració del Dijous Sant. Moltes de les seves obres es localitzen a països hispanoamericans. Només a l'Arxiu de la Catedral de València es conserven una quarantena d'obres, cosa que el converteix en un important compositor hispànic del segle XVII.