Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Noms alternatius:
Cançoner Popular de Catalunya

Any de constitució: 1921
Any de dissolució: 1936
Història:
Institució creada el 1921 amb l'objectiu d’aplegar les cançons orals –textos i melodies— arreu dels Països de parla catalana. Gràcies a una donació de Concepció Rabell, el projecte es va desenvolupar entre els anys de 1922 i 1936 sota la direcció de Francesc Pujol. La participació de diverses institucions i els treballs d’una llarga relació estudiosos i col·laboradors, entre els quals Joan Puntí, Francesc Pujol, Baltasar Samper, Higini Anglès i Josep Maria Casas i Homs, van permetre recollir a l’entorn de 40.000 documents fruit de les missions de recerca que varen organitzar i dels materials aplegats de treballs previs. Amb l'inici de la Guerra Civil, els treballs es van interrompre, malgrat que ja havien aparegut tres volums de Materials (1926-1929). A partir de 1990 la família Patxot va dipositar-ne els fons a l'Abadia de Montserrat i, des del 1997, la Generalitat de Catalunya n'impulsa la catalogació. Publicacions de l’Abadia de Montserrat en va reprendre la publicació dels Materials completats el 2011 en el volum XXI.