Carmen

Carmen Amaya Amaya

Barcelona , 2 de novembre de 1918
Begur , 18 de novembre de 1963

Intèrpret

Ballarina i cantant de flamenc

Natural del barri de Somorrostro de Barcelona, era filla del guitarrista flamenc José Amaya “El Chino”. Va aprendre l’art del “baile” en l’entorn familiar i amb sis anys debutà acompanyant al seu pare i el 1929 causà impacte actuant a l’Exposició Internacional de Barcelona. Ballà al costat de figures com Raquel Meller, a París, i Carlos Montoya. Participà en diverses pel·lícules, de les que destaca Los Tarantos (1963) de Francesc Rovira-Beleta, considerada com el seu testament artístic.

Formà part del Trio Amaya amb el seu pare i germans, amb qui va fer gires per Europa, Estats Units (1942-1947 i el 1955 al Carneggie Hall) i països hispanoamericans, on va entusiasmar el públic. La crítica la va situar com un dels grans noms de la dansa ja que, a més del flamenc, coneixia a fons el ball clàssic espanyol. Fou nomenada professor honoris causa en diversos conservatoris nordamericans.

Era molt característica l’energia i el ritme frenètic del seu zapateado i el virtuosisme quan ballava garrotin, bulerías, tanguillos i alegrías.