Antoni
El Escorial , 20 de desembre de 1783
Compositor i organista
Va entrar a l’Escolania de Montserrat el 1736 on va ser deixeble del mestre de capella Benet Esteve i de l’organista Benet Valls. El 1946, amb 17 anys, va ser nomenat mestre de capella a la catedral de Lleida i a La Seu d’Urgell. El 1752 es va traslladar al monestir d’El Escorial on va ingressar com a monjo jerònim. Va estudiar amb Domenico Scarlatti i José de Nebra a la cort de Madrid. Altament valorat per la casa reial, va ser mestre dels infants Antonio i Gabriel, fills de Carles III. De l’obra en sobresurten més de dues-centes Sonates per a tecla, els Sis quintets per a corda i orgue (1776) i els sis concerts per a dos teclats, així com un important nombre de composicions religioses que combinen el denominat estil galant amb parts en l’antic estil polifònic, i amb la incorporació de formes populars hispàniques. Va compondre algunes obres escèniques amb textos de Calderón de la Barca i va escriure Llave de la modulacióny antigüedades de la Música (1762), on formula les teories de la modulació i de l’acústica dels intervals aleshores més innovadores.