Ambrosio
Sevilla , 1603
Mestre de capella i compositor
Malgrat alguns dubtes sobre la seva ascendència, la troballa el 1965 d'una documentació a la catedral de Granada ha permès a situar a Cotes, com un compositor de descendència hispànica que va iniciar la seva formació humanística i musical, en un monestir de Teatins a Iecla (Múrcia).
El 1581 va esdevenir mestre de capella de la Reial de Granada, tot substituint a Rodrigo de Ceballos. Més tard, va ser mestre de capella de les catedrals de València i Sevilla. Entre els seus deixebles cal destacar-ne a Joan Baptista Comes. A judici de la musicologia, Cotes ha de ser considerat com l'introductor i el pioner de l'estil policoral a València, malgrat que no s'ha conservat gaire part de la seva obra. Entre les peces arribades fins als nostres dies, en destaca el motet a la mort de Felip II (Mortus est Philippus Rex, a 7 veus), unes Lamentacions i un Officium defunctorum. Segons el musicòleg José López Calo, la troballa de quatre peces sense text de Cotes, han de considerar-se com l'única obra de música instrumental d'església del segle XVI.